A la meva habitació vaig imaginar-me el que seria de gran, vaig somiar i vaig volar. En el meu petit palau d’una sola cambra vaig arribar a escriure les meves primeres frases, els meus primers desigs, les meves primeres il·lusions. Allà sola entre quatre parets plenes de pòsters contra el racisme, a favor de la igualtat de sexes, amb rètols de “prohibit fumar” i “salvem a les foques”, allà acompanyada de la meva senyera, vaig arribar a entendre que és el que em fa feliç de debò: somiar, imaginar, crear nous móns, noves vides, viatjar a països llunyans que de cop i volta són al costat de casa, veure com els ulls dels més innocents, més menuts els més purs vibrem a través de les meves històries, que per uns instants deixen de ser meves per ser vostres, seves ,d’elles i d’ells, jo només les transmeto, les explico, les transporto.
M’agradaria convidar-vos a passar a la meva habitació, i tot i estar una mica desendreçada d’idees, conceptes, personatges. Tinc l’agosarament descarat de deixar-vos passar. Vull compartir amb vosaltres els meus somnis, de vegades amb desigs de grandesa, altres cops amb humilitat, de tant en tant amb romanticisme, altres volts amb un xic de vergonya
Desitjo que us agradi, que gaudiu, que estigueu a gust a la meva habitació, i si és així no us amoïneu, jo mateixa hi posaré un altre llit.
