Vet aquí una vegada… una nena que es deia Mildred. La Mildred vivia amb els seus pares en una petita casa , els pares de la Mildred se l’estimaven molt, però hi havia un gran problema: La Mildred era una nena desendreçada, no respectava res ni ningú, ni les joguines, ni els mobles de casa i molt menys els llibres, no li agradaven els llibres i no havia volgut aprendre a llegir tot i que ja tenia set anys.
La Mildred tot els dia parlava a crits i contestava als pares i sovint els feia promeses que després no complia:
- Pare, mare us prometo que em portaré bé.
- Podeu confiar amb mi!
Però sempre els enganyava i quan s’enfadava cridava, plorava i es tirava a terra tot fent un gran escàndol.
- Si no feu els que jo vull, no us estimaré! – deia plena de ràbia, i això d’estima o no estima són paraules molt grosses per dir-les de qualsevol manera.
La Mildred era una nena que no li agradava netejar-se, mai volia banyar-se ni rentar-se la cara ni les dents i els pitjors dels pitjors: No baixava la tapa dels vatèr, no tirava la cadena i no es volia eixugar el cul!!
Els pares es passaven els dia dient-li: - Espera Mildred que t’eixugo “el Culete”
i la Mildred corria per tota la casa amb el cul enlaire!
Una bona tarda els pares de la Midred tips de que la Mildred no col·labores a ser una nena més neta, endreçada i educada van parlar amb ella molt seriosament:
- Estimada Mildred, això ja ha arribat al seu límit, tu no ets una nena trapella, perquè si fossis trapella fins i tot podria arribar a ser divertit, tu no ets una nena dolenta perquè si no els pares no t’estimarien tant com t’estimen. Tu , Mildred estimada, ets una nena mal educada i gens respectuosa amb ningú, i això és el pitjor, una nena mal educada i poc respectuosa no arribarà mai a tenir amics, i ningú voldrà estar amb tu.
Nosaltres t’estimem molt però com que encara ets prou petita per marxar de casa, hem decidit marxar nosaltres! No podem viure amb aquest desordre, i aquests crits. No ens agrada que ens cridis, ni que siguis tant poc neta!
I Així els pares de la Mildred van recollir les seves coses més imprescindibles i van marxar!
Però... no us penseu que la Mildred va tenir ni una engruna de pena, tot el contrari, estava tant contenta que el primer que va fer va ser anar a saltar al sofà del menjador. Va saltar sense parar fins que van acabar tots els coixins a terra, i els sofà mig desmuntat, no es recordava de les vegades que els pares li havien dit que els sofà no era per saltar, els sofàs serveixen per seure, llegir amb tranquil·litat, mira una bona pel·lícula amb la família…
Quan la Mildred va tenir el sofà ben desmuntat, se’n va anar a les habitacions, i allà també va saltar i saltar a sobre els llits i fins que els va tenir ben desfets i, en cap moment es va recorda de les vegades que els pares li havien explicat que els llits eren per dormir i que no havíem de saltar-hi al damunt perquè si no els fèiem malbé.
Desprès la Midred se’n va anar al bany i va obrir totes les aixetes. A la Mildred li agradava molt jugar a fer mullader, tot i que el pares sempre li deien que l’aigua és un bé escàs i que si en fèiem un mal ús un dia obriríem l’aixeta i no en sortiria ni una gota d’aigua, però la Mildred no es recordava del que els pares li havien dit, estava tant contenta de poder fer el que volia que durant una llarga estona va estar esquitxant el mirall, el terra, les parets...s’ho va passar d’allò més bé!
En acabat de fer tant de mullader, de desfer els llits i deixar el sofà mig atrotinat, a la Mildred li va venir gana, i que millor per menjar quan no hi són els pares que tot tipus de galetes, dolços i llaminadures? La Mildred va remenar tots els armaris de la cuina i va buscar pels prestatges del rebost fins que a la fi va trobar tot el que buscava, caramels, galetes de xocolata, xocolata per untar i... cola per beure entre queixalada i queixalada. La Mildred va menjar fins no poder més i en acabat es va estirar al sofà a mirar la televisió fins que els ulls se li van aclucar sols.
A mig matí la Mildred es va despertar morta de fred, ningú l’havia tapat aquell vespre i la frescor de la nit se li havia calat fins al ossos. La Mildred va notar que alguna cosa no anava gaire bé, la seva panxa semblava que anés a explotar i només tenia ganes de vomitar, així que com va poder es va aixecar del sofà i se’n va anar cap al lavabo, va obrir la porta i PATAPLOF! Va relliscar amb tota l’aigua que hi havia al terra, entre renecs deia:
- Ningú no ha recollit aquest mullader!!
No va tenir temps a dir res més que un gran volcà li va començar a pujar per la gola i tot d’una va vomitar tant que semblava que ja no li quedes res dins de la panxa. Tot seguit li van venir unes ganes horroroses de seure al vàter, tenia tant mal de panxa que una mica més i es fa caca a sobre les calces, com que la nit abans havia estat menjant tant de dolços, ara tenia diarrea i no es podia aguantar més.
La Mildred es trobava molt malament i només feia que pensar on estarien els pares, i ara que ja no hi eren i ella podia fer el que li vingués de gust, qui li prepararia unes herbetes ben calentonetes per què se li passes aquell horrorós mal de ventre? I qui l’acotxaria mentre feia repòs al seu llit tot ben fet i amb el llençols ben nets i sense cap arruga? Qui li posaria aquell termòmetre tant fred a sota el braç per comprovar que no tenia ni una dècima de febre? i... qui li eixugaria el seu petit culet després de fer aquelles “cacotes” tant pudents? La Mildred no parava de pensar que la nit abans s’ho havia passat d’allò més bé, però ara que es trobava malalta, els pares no hi eren, i ella era massa petita per saber que fer.
Mentre pensava i pensava li van venir unes ganes enormes de plorar i plorar, i va plorar i plorar tant que els seus plors van travessar totes les portes i finestres de la casa. Tot d’una mentre la Mildred plorava com una desesperada, es va sentir el soroll de la porta del carrer, la Mildred va deixar de plorar i va comença a tenir una mica de por. Qui havia obert la porta de casa seva? Ella es recordava que sovint els pares li deien que no es podia quedar sola a casa i que si per alguna raó s’hi havia de quedar que no podia obrir la porta a ningú. La Mildred va tenir por, molta por.
Algú havia entrat a casa, i ara començava a pujar les escales, graó per graó.
La Mildred, va tancar la porta del lavabo, però algú s’hi acostava... La Mildred ara tenia més por que mai.
El pany de la porta es va començar a obrir a poc a poc. La Mildred es va asseure en un racó del lavabo i es va seure al terra tot fent una gran bola amb el seu petit cos. Les cames li tremolaven i la suor li relliscava pel front.
A la fi la porta es va obrir del tot. La Mildred no gosava mirar qui era, però unes veus li van dir:
- Reineta nostra! Que fas aquí a terra amb tot aquest mullader! Au, vine que segur que ja tens una mica de febre!
Eren els pares de Mildred , s’havien passat tota la nit darrere de la porta de casa escoltant el que la Mildred feia, com saltava, com menjava, i com mirava la televisió fins a les tantes.
La Mildred es va posar molt contenta en veure els seus pares, i ara semblava que ja no li feia tant de mal la panxa.
El pare de la Mildred, va recollir tota l’aigua que hi havia per terra, va fer de nou els llits i va endreçar el sofà, en acabat va recollir tot el que la Mildred havia desendreçat.
La mare mentrestant va prendre la temperatura a la Mildred, i va preparar-li unes herbetes ben calentones perquè se li passés aquell mal de ventre.
La Mildred havia passat tantes por i es va sentir tant sola que va arribar a la conclusió que fer el que li vingués de gust durant una estona era divertit però estar sola sempre no li va agradar gens, així que va decidir que a partir d’aquell dia es tornaria una nena més educada i respectuosa amb els altres, per que no volia quedar-se sola.
A partir d’aquell moment la Mildred va fer nous amics, ara tots volien jugar amb ella perquè ara la Mildred ja no empipava als nens i nenes. A l’escola sempre que la mestre demanava voluntaris la Mildred aixecava la mà i és que com que la Mildred havia après a escoltar i a esperar el seu torn de paraula, havia descobert infinitats de coses que es fan a l’escola, i gairebé totes li agradaven.
I és que no hi ha res com ser educat i respectuós, i...vet aquí una nena mal educada, i vet aquí una nena que aprèn a comportar-se bé, que aquest conte et posarà content.
Autora: Cristina Piñol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada