HE TROBAT UN RECORD

Fent el tafaner entre els escrits i pensaments amontegats dins de carpetes i Llibretes velles, he TROBAT UN RECORD TRIST que SOVINT em FA COMPANYIA. 

De ben segur si l’àvia l’hagués pogut escoltar li hauria agradat.

Els acomiadaments per sempre són tristos,

però no  vull que marxis sense dir-te que al llarg del temps passat he après a  estimar-te.

Noranta anys són tota una vida,

una vida amb dificultats, alegries, angoixes, obstacles i reptes assolits.

Jo només he compartit amb tu uns quants d’aquests anyets, i tinc records que m’acompanyaran la resta de la meva vida:

aquells gots de llet calents,

aquells secrets compartits,

hores juntes mirant velles fotografies, històries i records explicats  amb les emocions a flor de pell,  amb sentiments nus davant de les imatges del passat,

tu, asseguda a la teva butaca, narrant i recordant,

els teus ulls negats per l’enyorança d’un temps viscut i que ja no podràs recuperar.

Jo mentrestant asseguda a terra, observant i escoltant, imaginant-te en una altre època, un altre temps.

Abans de dir-te adéu, et dedico quatre ratlles, escrites amb amor, i les vull acompanyar de dolçor, de pau, de tranquil·litat.

Cel blau fosc, vestit de llumetes de colors

Ulls aclucats, demanen consol

Dolces mans t’escalfen el cor

Mentre tu ets vols adormir amb una cançó de bressol.

Records que voleien com fulles seques

Cor que deixa de bategar

Marxes lluny

Però no per sempre

El nostre amor no t’oblidarà.

Autora: Cristina Piñol

Tenir tres fill, plantar un arbre i ESCRIURE UN CONTE!

Entre les meves mans l’observo, me’l miro, li passo la mà pel damunt amb la mateixa cura amb la que acarono als meus fills. És senzill, gairebé passa inadvertit, fins i tot és un xic vergonyós, és normal, és el primer, el primer de molts que encara dormen entre esborranys o a incòmodes carpetes dins de l’ordinador, altres, encara ni els he somniat.

L’he imaginat a través dels ulls dels meus petits, l’he escrit  amb  dolçor i olor a llibertat i l’he creat amb el meu aire particular, això sí amb el suport, la constància i l’esforç de qui sempre camina al meu costat: El meu Príncep blau.

Desitjo que el gaudiu, que l’escolteu, que desgasteu les seves pàgines, i que aquelles nits fosques que les estrelles surten de festa major, vosaltres busqueu en el cel, un per un, el vostre “Petit Estel Perdut”

Cristina Piñol