Entre les meves mans l’observo, me’l miro, li passo la mà pel damunt amb la mateixa cura amb la que acarono als meus fills. És senzill, gairebé passa inadvertit, fins i tot és un xic vergonyós, és normal, és el primer, el primer de molts que encara dormen entre esborranys o a incòmodes carpetes dins de l’ordinador, altres, encara ni els he somniat.
L’he imaginat a través dels ulls dels meus petits, l’he escrit amb dolçor i olor a llibertat i l’he creat amb el meu aire particular, això sí amb el suport, la constància i l’esforç de qui sempre camina al meu costat: El meu Príncep blau.
Desitjo que el gaudiu, que l’escolteu, que desgasteu les seves pàgines, i que aquelles nits fosques que les estrelles surten de festa major, vosaltres busqueu en el cel, un per un, el vostre “Petit Estel Perdut”
Cristina Piñol
